martes, 22 de julio de 2014

Una set d'aigua

Per no tenir no tenia
ni tan sols una set d' aigua
però duia en els seus ulls
un estel per on anava.
Per no tenir no tenia
ni una amiga ni una llàntia
però duia en el seu cor
com un estel una llàgrima
Criatura filla meua
el món te la fel amarga
mai no perdona a qui du
com un ram una esperança.
I quan la nit arribava
i no sabia a on anava
duia en el front una llàgrima
i en el cor una set d'aigua.



Las callejuelas empinadas de cierto pueblo no son conscientes del revoloteo del pajarito que las sobrevuela.
¿Cómo voy a soportar verlo sin volar?

1 comentario:

Art. dijo...

Aaaaaaaaaaaaaix :_

Pronto de vuelta^^


gracias